Qué bé, ser aquí

Brisa humida en un riu,
els reflexos dins l’aigua,
els amics, tothom riu,
llums, gratacels i calma.

La música va sonant,
pessigolles al ventre.
Tot el que està passant
fa tornar màgic el vespre.

I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”.
I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”,
“Que bé, ser aquí”, “Que bé, ser aquí”.
“Que bé que això estigués escrit al meu destí”.

Joc de colors i sons,
l’ànima il·lusionada,
a l’altra punta del món
espurnes a la mirada.

Tot té el seu sentit,
tot s’enllaça i connecta,
no saps qui ho haurà escrit,
però és la trama perfecta.

I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”.
I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”,
“Que bé, ser aquí”, “Que bé, ser aquí”.
“Que bé que això estigués escrit al meu destí”.

I emmagatzemar aquest record
en aquella capseta,
per quan tot sigui fosc,
quan ho vegis tot negre...

Sentir que igualment s’il·lumina una cosa dins teu,
sentir que igualment et dius “Que bé, ser aquí”.
Sentir que igualment s’il·lumina una cosa dins teu,
sentir que igualment et dius “Que bé, ser aquí”,
“Que bé, ser aquí”, “Que bé, ser aquí”.
“Que bé que això estigués escrit al meu destí”.

Anna Roig i L'ombre de ton chien