El rapto de las sabinas

Pablo Picasso, 1963

Qué bé, ser aquí

Brisa humida en un riu,
els reflexos dins l’aigua,
els amics, tothom riu,
llums, gratacels i calma.

La música va sonant,
pessigolles al ventre.
Tot el que està passant
fa tornar màgic el vespre.

I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”.
I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”,
“Que bé, ser aquí”, “Que bé, ser aquí”.
“Que bé que això estigués escrit al meu destí”.

Joc de colors i sons,
l’ànima il·lusionada,
a l’altra punta del món
espurnes a la mirada.

Tot té el seu sentit,
tot s’enllaça i connecta,
no saps qui ho haurà escrit,
però és la trama perfecta.

I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”.
I de cop s’il·lumina una cosa dins teu
i de cop et dius “Que bé, ser aquí”,
“Que bé, ser aquí”, “Que bé, ser aquí”.
“Que bé que això estigués escrit al meu destí”.

I emmagatzemar aquest record
en aquella capseta,
per quan tot sigui fosc,
quan ho vegis tot negre...

Sentir que igualment s’il·lumina una cosa dins teu,
sentir que igualment et dius “Que bé, ser aquí”.
Sentir que igualment s’il·lumina una cosa dins teu,
sentir que igualment et dius “Que bé, ser aquí”,
“Que bé, ser aquí”, “Que bé, ser aquí”.
“Que bé que això estigués escrit al meu destí”.

Anna Roig i L'ombre de ton chien

La deriva

He tenido tiempo de desdoblarme
y ver mi rostro en otras vidas.
Ya tiré la piedra al centro del estanque.

He enterrado cuentos y calendario,
ya cambié el balón por gasolina.
Ha prendido el bosque al incendiar la orilla.

He escuchado el ritmo de los feriantes
poniendo precio a mi agonía;
familias de erizos en sus manos frías.

Habrá que inventarse una salida,
ya no hay timón en la deriva.

Has tenido pulso para engancharme
alistado en ejércitos suicidas.
Me adentré en el bosque y no encontré al vigía.

Habrá que inventarse una guarida,
no quiero timón en la deriva.
Cada cual que tome sus medidas.
Hay esperanza en la deriva.

Habrá que inventarse una salida.
Que el destino no nos tome las medidas.
Hay esperanza en la deriva.

Vetusta Morla