Pedres de colors

No és el mateix una conversa agradable
que confondre a qui tens al davant amb l’aigua clara,
i les seves paraules,
amb pedres de colors que llueixen des del fons
i que no costa anar a buscar-les.

No és el mateix algú que et fa riure
que voler tenir una casa en aquesta posta de sol
i passar del riure al somriure
i del somriure al sospir
i del sospir al petó.

Sempre ha sigut difícil preferir la conversa a les ganes,
la tarda del diumenge a la tarda del dissabte,
preferir un plat combinat a l’especialitat de la casa,
i la convivència a l’amor.
Potser demà m’estimaré més obrir els ulls al matí
que adormir-me de matinada,
però avui, que no em fa tanta por la passió/
com la calma,
me n’aniré on el sol escalfi
que m’he esquitxat la roba
agafant pedres de colors de dins de l’aigua.

Teresa Colom